El flicker ("parpadeig" en anglès) és un concepte de lluminotècnia relacionat amb els parpadejos de la llum. Tot i que sovint pot passar desapercebut, impacta significativament en la nostra vida diària, ja sigui en el nostre entorn de treball o domèstic.
A continuació, aprofundirem en el concepte de flicker, com pot desencadenar conseqüències en la nostra salut i com evitar-lo per generar entorns més còmodes i saludables.
Què és el flicker?
El flicker és una variació visible, ràpida i intermitent del flux luminós de la llum. Sol ser desencadenat per canvis continus en el voltatge o la tensió de la xarxa elèctrica que es mantenen durant un període prolongat.
La seva magnitud i freqüència estan determinades per diversos elements. Aquests inclouen factors com el tipus de lluminària emprada, la qualitat de la font d'energia, el tipus de driver emprat, el mètode de regulació, l'ús de dispositius i motors de càrrega variable, així com possibles problemes en la connexió de la instal·lació elèctrica.
El flicker és més comú en fonts de llum més antigues, com ara làmpades incandescents i fluorescents, però també pot estar present en dispositius electrònics moderns com ara pantalles LED. Algunes persones són més sensibles al parpadeig que altres, i els efectes poden variar d'una persona a una altra.
Projecte: Cable Energia | Fotògraf: Antonio Arévalo @fotoworkfotografia | Estudi: CHAVSA | Arquitecta: Ana Belén Crisóstomo
Com evitar l'efecte flicker
Mantenir una il·luminació estable i sense parpadeig contribueix a un ambient més còmode i saludable. Evitar les molèsties i riscos per a la salut de l'efecte flicker és fonamental per garantir un ambient saludable i millorar la productivitat en entorns laborals i domèstics.
- Utilitzar fonts de llum de marques reconegudes i d'alta qualitat. Les fonts de llum econòmiques o de baixa qualitat tendeixen a tenir un parpadeig més pronunciat.
- Cercar lluminàries que tinguin una freqüència de parpadeig el més alta possible, preferiblement per sobre de 90 Hz.
- Evitar connectar equips elèctrics amb càrregues variables significatives a la mateixa línia elèctrica que les lluminàries LED, ja que això pot augmentar les fluctuacions de voltatge i provocar el parpadeig.
- Si utilitzeu reguladors d'intensitat (dimmer switches) amb llums LED, assegureu-vos que siguin compatibles amb LED regulables.
- Consulti amb un electricista que pugui avaluar la instal·lació elèctrica i prendre mesures per reduir el parpadeig.
Com percebem el parpadeig de la llum?
La possibilitat de percebre el parpadeig d'una font de llum depèn de la seva freqüència. Generalment, el flicker es produeix a una velocitat tan ràpida que no és perceptible per a l'ull humà de manera conscient. No obstant això, pot tenir efectes nocius per a la salut malgrat no ser percebut de manera conscient.
Aproximadament, l'ésser humà pot detectar fins a 50 canvis de llum per segon, és a dir, 50 Hz, sent més perceptible en el rang de 10 a 25 Hz. Quan la freqüència supera els 50 Hz, els canvis de llum es tornen tan ràpids que semblen una llum constant i uniforme.
Per regla general, les petites variacions en el voltatge no afecten negativament els dispositius elèctrics, però les fluctuacions repetitives regulars en el rang de 5-15 Hz poden causar molèsties i danys a la salut.
Projecte: Oficina Més Que Disseny Studio | Fotògraf: Fran Álvarez
Flicker en tecnologia LED
La majoria dels LEDs operen mitjançant un adaptador de corrent comúment conegut com a driver. Aquest se'n ocupa de transformar el corrent altern de alt voltatge en un corrent continu de menor voltatge.
Quan s'empleen drivers de baixa qualitat, algunes interferències del corrent altern poden filtrar-se cap al LED, la qual cosa dóna lloc a aquest fenomen de parpadeig. No obstant això, existeixen lluminàries o fonts de llum LED que presenten un parpadeig inferior al 5%, la qual cosa redueix significativament les molèsties esmentades. Això és el que es coneix com a no-flicker LED.
Conseqüències en la salut del parpadeig de la llum
Tot i que no percebem de manera òbvia el parpadeig, el nostre sistema sensorial continua rebent aquestes senyals de manera constant. Des del punt de vista fisiològic, aquesta repetitiva i invisible manifestació pot ocasionar fatiga visual i malestar ocular, que al seu torn poden desencadenar dolors de cap.
Aquests problemes van començar a manifestar-se fa diversos anys amb la introducció de la il·luminació fluorescent en entorns de treball. La seva adopció en l'àmbit laboral va generar nombroses queixes i reclamacions degut al parpadeig de les llums fluorescents.
La transició de balastos magnètics a electrònics, que serveixen per engegar bombetes, estabilitzar les seves fluctuacions elèctriques i limitar-les, va reduir en un 50% les molèsties oculars. No obstant això, avui en dia, fins i tot amb la tecnologia LED, continuem enfrontant aquest molest defecte a la il·luminació. D'aquí que sigui necessari seguir evitant l'efecte flicker.
Com mesurar la intensitat del flicker
El mesurador de flicker, conegut com a flickermeter, és un sistema que té la capacitat de monitoritzar i registrar els patrons de variació que ocorren en el dispositiu elèctric. D'aquesta manera, ens proporciona informació addicional com l'amplitud i la freqüència d'aquestes fluctuacions. La mesura resultant s'expressa en termes de percentatge de parpadeig.
Els fabricants i els professionals de la il·luminació utilitzen flickermeters per garantir que els seus productes d'il·luminació compleixin amb estàndards de qualitat i seguretat, i per evitar problemes relacionats amb el parpadeig en els seus productes.
¿Necessiteu ajuda amb el vostre projecte d'il·luminació? Contacteu-nos i estarem encantats d'ajudar-vos.
